PASTÍS DE GARROFA I NOUS

Un pastís molt fàcil de fer en poc temps.  És apte per celíacs i intolerants a la lactosa. No porta sucre afegit i els dàtils tenen baix índex glucèmic.

La garrofa, fruit de l’arbre siliqua de seratonia, és un aliment tradicional que ha caigut injustament en desús. La beina torrada i mòlta té un sabor que recorda a la xocolata però no té cafeïna, per tant no és estimulant. A més, només té un 2% de greix mentre que el cacau en té un 14- 23% aproximadament. És un aliment energètic ric en hidrats de carboni de baix índex glucèmic i fibra. Com el cacau, la garrofa conté vitamines i minerals però a diferència d’aquest, no té àcid oxàlic, substància que interfereix a l’intestí en l’absorció de calci i ferro.

A més, la garrofa és de proximitat, no així el cacau, que recorre milers de quilòmetres, i a més es cultiva en condicions massa vegades injustes.

PER 6-8 RACIONS

  • 300gr de garrofa en pols
  • 150-300ml d’aigua o beguda vegetal d’arròs. Ha de quedar una textura que es pugui treballar però no massa líquida. Segons la qualitat del torrat de la garrofa i el temps que tingui, estarà més o menys seca.
  • 100-200g de dàtils sense os, depenent de lo dolç que el volguem. Si volem, els podem posar en remull 30-60 minuts. Tallats a rodanxes.
  • 200gr de nous pelades i trossejades
  • 4 clares d’ou o 3 sencers (clara i robell) però aleshores batre molt bé, que quedi molt espumós. O versió vegana, 6-8 cullerades soperes de aquafaba (aigua amb la que s’ha bullit cigrons, batuda).
  • Gerds, al gust. Proba de posar-los al congelador una estona abans de servir.
  • 30g Oli, d’oliva i/o de coco, opcional.

En una olla posem la garrofa i l’aigua o beguda vegetal d’arròs, escalfem lleugerament i remenem fins que quedi ben amalgamat. Si volem oli el posem ara.
Posem a un bol i afegim les nous i dàtils. Barregem.
Muntem les clares a punt de neu. Les afegim amb una cullera a la garrofa i nous mentre anem amassant.
Posem tota la massa en un motlle untat amb oli o cobert amb paper de forn.
Enfornem 30-35 minuts a 180º i deixem refredar.
Servim acompanyat de gerds o maduixes.

Pots descarregar la fitxa

Bon profit

Dieta i nutrició en temps de confinament

Prement al següent link o a la imatge et pots descarregar el document pdf. Aquí sempre trobaràs la última versió.

Versió actualitzada 24/04/2020

Dieta i nutrició en temps de confinament

Està allotjat a XORDRIVE que utilitza la tecnologia blockchain. A vegades pot tardar uns segons abans no dona la opció de baixar o previsualitzar.

Si t’agrada, comparteix-lo amb qui vulguis.

T’agradaria fer pa a casa amb blats antics i massa mare?

Pa, nutrició i salut

En aquests tallers aprendràs les bases per fer un bon pa, fermentat amb massa mare de llevats salvatges. Com sempre, t’enduràs a casa pa, massa mare i apunts.

Els blats antics formen part de la nostra història i gràcies a alguns agricultors encara resisteixen la invasió dels monòtons blats moderns amb les seves patents, els agroquímics i el gluten hiperdesenvolupat.

L’origen i la qualitat dels blats és determinant. Als tallers sempre fem servir blats antics o tradicionals, conreats en ecològic a Catalunya per alguns dels pocs pagesos que insisteixen a recuperar el patrimoni de llavors lliures.

Els tallers que imparteixo són:

  • 3 espeltes

Coneixeràs les 3 espècies d’espeltes que existeixen.

Espelta petita: el blat domesticat més antic i l’únic amb sols un parell de cromosomes. Un gustós regal per el nostre aparell digestiu.

Espelta bessona: la primera espècie de blat domesticada amb 2 parells de cromosomes i mare de tots els blats que trobem, habitualment, avui en dia.

Espelta gran: la més propera als nostres temps i fàcil de trobar.

  • Blats tradicionals

Blats anteriors a la irrupció dels blats moderns a mitjans del segle passat. Molts d’ells s’han perdut definitivament però alguns sobreviuen. Xeixa, Rixela, Montcada,  Aragó 03, etc.

 

 

 

  • Blats durs

Blats típicament emprats per fer pasta però que també es poden panificar. Tots ells tenen 2 parells de cromosomes i han patit la invasió dels blats durs moderns. Algunes de les varietats antigues i tradicionals que encara podem trobar són el Blat del cor, el Forment o el Solsona fort.

 

  • Sense gluten

Dirigit a les persones amb sensibilitat no celíaca al gluten, altres patologies relacionades o a qui senzillament vol a panificar cereals sense gluten amb massa mare també sense gluten. Farem pans amb fajol, arròs i blat de moro, i diferenciarem entre les civades amb gluten i civades sense gluten.

 

Cadascun dels tallers està centrat en el tipus de cereal emprat, però hi ha unes bases comunes entre les quals aprendràs:

  • Com treballar els blats antics per obtenir un pa gustós i saludable. Els blats antics, al no tenir un gluten hiperdesenvolupat, no es poden treballar com els moderns, necessiten amassats suaus i respectuosos.
  • Quina és la història dels blats i les diferències que hi ha entre un blat antic, un de tradicional i un de modern.
  • Quines implicacions per a la salut tenen els blats moderns i la panificació moderna.
  • Que són les sensibilitats no celíaques al gluten.
  • Què ens aporta una llavor de blat, què és el gluten i si és tan dolent com de vegades es diu.
  • Què és el llevat industrial, mal anomenat “de forner”.
  • Què és la massa mare i com cal cuidar-la.
  • Per què és important per a la nostra salut intestinal fermentar només amb massa mare durant hores.
  • Quines són les diferències entre farines refinades i mòltes a la pedra.
  • Quins trucs tenim per panificar a casa.
  • I més…

RECEPTA PA DE CASTANYA

 

Ingredients Totals:

750g farina de 3 blats tradicionals, 250g farina de castanya, 750g aigua, 18g sal, 50g ferment

1ª Fermentació

  • 500 g de farina de 3 blats: Xeixa, Florenç i Montcada o barreja similar. Tant Molí de Can Jornet com Josep Mestres tenen molt bones barreges.
  • 500g d’aigua
  • 50g de ferment

Primer desfem el ferment en 100g d’aigua i incorporem la resta d’ingredients. Amassem fins que quedi homogeni. Deixem reposar tapat amb un drap de lli o cotó 12h si fa fred i en una habitació que no estigui per sota de 18-19ºC

2ª Fermentació

  • 250g de barreja de blats
  • 250g de farina de castanya
  • 250g d’aigua
  • 18g de sal

En un bol diluïm els 18gr de sal en 100gr d’aigua

En un bol gran posem les farines, les barregem en sec i posem la massa mare de la primera fermentació i 150g d’aigua. Amassem.

Quan estigui ben amasat, deixem reposar tapat amb un drap 30 minuts.

Afegim l’aigua amb la sal i amassem suaument fent plecs a la massa per que l’aigua es vagi incorporant.

Deixem reposar 1h tapat

Donem forma sense amassar més del necessari.

I posem els motllos a la nevera 7h.

traiem un hora abans de començar a enfornar

Calentem el forn 30-45 minuts abans si tenim pedra refractaria, si no amb 15-20 minuts n’hi ha prou. Necessitem que arribi als 240º C.

Fem els talls que vulguem al pa i enfornem.

Posem vapor

I baixem la temperatura del forn a 210ºC

En 45-50 minuts tindria que estar cuit. Comprovar amb un termòmetre sonda. Si el pa està entre 96-98ºC al mig ja està llest.

Deixar refredar unes 4h mínim abans de menjar-lo.

Coca de Sant Joan

Coca de Sant Joan x 2 de 550g més o menys

Iniciador

  • 50g Farina d’alcala o similar molta a la pedra extracció 70%.
  • 50g Aigua
  • 25 Massa mare activa sense llevat de forner

Fermentar 8-10h tapat amb un drap

 

Ingredients

  • 125 aigua
  • 528g farina (350g alcala, 125g de xeixa integral, 53g d’espelta bessona integral)
  • 235g ous
  • 45g sucre de panela
  • 6g de sal (se’n pot posar més jo tendeixo a posar-ne poca)
  • 1 llimona pell ratllada
  • 250g d’oli d’oliva
  • 1-2g Anís verd
  • Per decorar albercocs, cireres, ametlles i sucre de panela

Amassar tots els ingredients juntament amb l’iniciador menys l’oli d’oliva i els ingredients per decorar. Quan estiguin amassats deixar reposar 3-5 minuts i afegir l’oli d’oliva de 50g en 50g. Afegir 50g amassar i quan hagi absorbit l’oli afegir uns altres 50g. Quan estigui tot l’oli absorbit acabar d’amassar fort 1 minut. Ha de quedar la massa llisa ben homogènia. Posar en un bol, tapat amb tapa de silicona o un plat, a la nevera unes 12-14h.

Es pot amassar a ma o amb robot de cuina. Si es fa amb robot de cuina, al afegir l’oli fer-ho amb velocitat baixa per no esquitxar i augmentar velocitat a mida que l’oli es va absorbint.

Treure la massa de la nevera i a 400g, més o menys, donar forma de coca i afegir al gust les mitges cireres i els albercocs tallats. Escampar les ametlles trossejades o laminades o altre fruit sec i el sucre de panela al gust.

Fermentar a temperatura ambient 2-3h depèn de la calor que faci

Enfornar a 180ºC 15-18 minuts. Posar vapor sigui tirant aigua sobre una safata amb pedres volcàniques o amb un difusor si el forn no té la opció. El temps depèn del forn de casa. Ull si el grill és molt potent que no cremi la coca.

Pots fer una coca i amb el que sobra uns brioxos o dos coques i un briox

Al fermentar més de 24h ens assegurem que aprofitem tots els beneficis de les farines emprades i reduïm al màxim els possibles elements que ens poden fer mal, com el gluten, fructans o FODMAP’s que queden ben hidrolitzats i per tant fàcilment absorbibles per el nostre aparell digestiu.

Bon profit

El pa com aliment bàsic fa temps que està maltractat i denigrat. La gran majoria del pa que trobem avui en dia res té a veure amb el significat profund de la paraula aliment. Més aviat és un indicador de la pèrdua de rumb del nostre sistema alimentari i de la nostra dieta.

Avui en dia el pa és un bé de consum del que s’intenta treure el màxim rendiment estètic i econòmic en detriment de la qualitat nutricional i de la salut.

El punt de la qualitat és important doncs la industria, molts productors, moliners i forners, entenen la qualitat només des del punt de vista de quantitat i percentatge P/L del gluten, que faciliti un pa amb grans alvèols i molt inflat. Dintre d’aquesta trista i pobra definició no s’inclou la qualitat nutricional ni la salut, tant de la terra com la nostra.

Si bé a mitjans del segle passat el pa podia suposar el 50% de la ingesta proteica i calòrica, avui en dia es considera una mitjana del 20%. La demonització desinformada del gluten no ha ajudat, però encara menys el que la industria ha fet amb el blat i el gluten, que no ha sigut més que donar la raó als que en reneguen.

Caldria potser definir que és pa i que no, ja que la llei permet qualsevol cosa, com per exemple dir que un pa és integral amb només un 15% de farina integral.

Un pa de farines refinades, amb additius o no, fermentat amb llevat de forner (saccharomyces cerevisiae) només 3-4h (a vegades menys) no és un bon pa per la nostra salut. Una farina refinada és només gluten i midó (sucre). Una fermentació amb llevat de forner no aporta absolutament res de bo. Inclús amb una farina integral de qualitat, si la fermentem amb llevat de forner no aconseguirem obtenir els seus nutrients ni reduir la seva càrrega immunogènica. Més aviat al contrari. Hi ha estudis que ens mostren com un pa fermentat amb llevat de forner, inclús quan se’n posa poca quantitat per allargar la fermentació (fins a 12h), produeix un  pa significativament més carregat de FODMAPs (diversos sucres que poden presentar problemes en persones sensibles) que un altre fermentat amb bona massa mare de llevats salvatges (1). Per tant, també tenim un índex glucèmic més alt i una baixa disposició d’importants micronutrients.

La varietat i mètode de cultiu és molt important per l’equilibri nutricional de la llavor. Els blats moderns, atipats de nitrogen injectat a la terra, amb el cicle de maduració invertit, hibridats incansablement en laboratoris i amb noms absurds que no arriben mai al consumidor (com Dollar, Napoleon, Marco Polo o Exòtic) estan desequilibrats nutricionalment, perpetuen un model industrial de l’agricultura que beneficia a uns pocs en detriment d’uns molts i contamina la terra i les aigües.

Com és que acceptem menjar un pa, aliment bàsic que ens acompanya des de fa milers d’anys, del qual no sabem res? Ni la varietat de blat, ni la procedència de les farines, ni com s’han mòlt, ni com s’ha fermentat, res de res? Ens diuen això és blat i ja estem contents. Com és que el moliner, el forner i el productor, masses vegades desconeixen qüestions bàsiques de la qualitat nutricional de les farines, de la salut, dels llevats?

Blats n’hi ha decenes de milers (2). Cada una amb les seves característiques i particularitats. Les seves diferències, beneficis i perjudicis. Cada una amb una història a darrera. Una història que es comença a trencar amb la Revolució Industrial a mitjans del segle XIX i que es trenca definitivament amb la irrupció de les varietats modernes a mitjans segle XX amb la Revolució verda.

Un blat antic, té una història que explicar-nos. Un blat antic ben tractat, permet al pagès plantar l’any següent la seva llavor sense dependre any rere any de llavors patentades per les empreses. Un blat antic ben tractat està adaptat al seu territori, a les sequeres i a les plagues. No necessita per tant el paquet agroquímic que empobreix, contamina i maltracta la nostra terra.

Amb un blat antic mòlt a la pedra, amb cura i mestratge (ser moliner, no és qualsevol cosa), garantirem la qualitat nutricional de la farina.

Amb una bona massa mare de llevats salvatges, fermentarem el pa 20,24,36h o més. Així posarem a la nostra disponibilitat els nutrients de la llavor i minimitzarem els seus components que poden ser-nos nocius.

Amb una bona cocció obtindrem la transformació de la massa en pa, la cristal·lització dels seus components, la seva digestibilitat i biodisponibilitat. Aleshores podrem dir que el pa és aliment.

  1. Molognoni LAAML, Ploêncio LADS, Daguer FBMCH, Lindner JDD. Use of sourdough fermentation to reducing FODMAPs in breads. Eur Food Res Technol. 2019;0(0):0.
  2. Kucek LK, Veenstra LD, Amnuaycheewa P, Sorrells ME. A Grounded Guide to Gluten : How Modern Genotypes and Processing Impact Wheat Sensitivity. 2015;14:285-302.

Pastís de llimona i nabius sense gluten i vegà

Aquest boníssim pastis sembla complicat però és senzill de fer.

Base

  • 1 tassa de coco ratllat i torrat
  • 1/5 tassa de flocs de civada
  • 2 cs de farina d’arròs integral
  • 1/6 de cp de sal marina fina
  • 3/4 tassa de farina de fajol (es poden fer servir altres farines)
  • 2-3 cs d’oli de coco
  • 1/4 de tassa de xarop d’auró o similar

Torrar el coco a 150ºC. Ull que no es cremi

Moldre els flocs de civada, farina d’arròs, sal i la meitat del coco ratllat en un robot de cuina.

Afegir en un bol juntament amb la farina de fajol i el coco restant. Afegir l’oli de coco, el xarop d’auró i amassar fins que quedi homogeni.

Posar la massa en un motllo i donar forma. Punxar amb una forquilla.

Fornejar 16-18 min a 180ºC. Treure i deixar refredar

Farcit

  • 1/2 tassa de liquat d’anacards
  • 2 tasses de liquat d’arròs
  • 1/4 de tassa de coco ratllat
  • 2 cp de flocs agar agar
  • un pessic de sal
  • Un pessic de cúrcuma
  • 2-3 cs de suc de llimona
  • 3 cp de ratlladura de llimona
  • 2 cs de xarop d’auró

Batre el liquat d’anacards, d’arròs i el coco en un robot de cuina. Afegir a una olla juntament amb la cúrcuma, xarop d’auró, sal i agar agar. Remoure i portar ebullició. Deixar bullir a foc lent 10 minuts (remoure cada 5 min.). Deixar refredar 10 minuts. Posar en un robot de cuina i afegir el suc de llimona. Batre.

Afegir 2cp de la ratlladura de llimona i batre. deixar reposar 10 minuts.

Omplir la base amb compte i afegir uns nabius. Repartir la resta de ratlladura de llimona. Deixar refredar a la nevera 30-45 min. Fins que el farcit estigui ferm.

Bon profit!

cs = cullera sopera   cp= cullera de postres

En aquest apartat aniré afegint algunes receptes amb i sense gluten.

El gluten no és el problema ni l’enemic, de fet, aquest gran polímer, és un gran desconegut. Com explico en diversos apartats de la web, glútens n’hi ha tants com blats i són ben diferents entre ells. El gluten dels blats antics és més dèbil, menys immunogènic i per tant més fàcilment digerible. Amb els blats tradicionals passa el mateix quan en tenim un anterior a la Revolució Industrial, si no, podem trobar-nos blats pre-moderns que tenen glútens tan o més forts que els blats moderns. Per tant de glútens n’hi ha de beneficiosos i n’hi ha de perjudicials.

Si sona complicat, és així. El blat és un altre exemple de fins a quin punt l’ésser humà pot complicar, desvirtuar i oblidar l’essència.

Tot i que moltes varietats antigues s’han perdut per sempre, encara queden per recuperar, gaudir i deixar que ens alimentin. Depèn de nosaltres decidir que consumim, un blat modern agressiu amb el nostre aparell digestiu, desenvolupat i controlat per grans empreses amb l’únic objectiu de la rendibilitat econòmica i que obliga als pagesos a comprar-los cada any les llavors i el paquet d’agroquímics amb que es contaminarà una mica més la terra o un blat antic, cultivat per petits pagesos agroecològics, que miren per la qualitat del producte, de la terra i la salut de tots.

Amb tot, la varietat del blat no és l’únic que interessa. El tipus de cultiu, la mòlta, la fermentació y la cocció són determinants per obtenir un bon pa, que vol dir que ens alimenti sense agredir-nos i no només que ens sembli bo el seu gust. Així doncs si comprem el pa, preguntem i assegurem-nos de que és el que ens estan donant.

A casa podem controlar tots els processos. Si comprem a petits productors agroecològics, que molen a la pedra, tenim molt guanyat. Amb una bona massa mare de llevats salvatges podrem fer una bona fermentació que ens asseguri minimitzar els perjudicis i maximitzar els beneficis.

Tot i així hi ha molta gent que presenta celiaquia o sensibilitat no celíaca al gluten en major o menor grau. Per aquests últims, els blats antics ben mòlts i ben fermentats, són una molt bona opció. Per qui no pugui o no vulgui menjar gluten per diverses raons, també posaré receptes sense gluten.

Que un pa no tingui gluten no vol dir que no l’haguem de fermentar correctament. La majoria de productes sense gluten deixen molt que desitjar i no ens aporten res de beneficiós. Dels cereals hi ha diversos elements amb capacitat d’agredir-nos quan no els tractem o cuinem correctament

Si has arribat fins aquí, gràcies i bon profit. Qualsevol suggeriment benvingut.