Pagesos

Els veritables protagonistes de l’historia dels blats són els petits pagesos que amb la seva constància, cura, dedicació i saber fer, han preservat i recuperat múltiples varietats, alhora que mantenen una relació tradicional amb el paisatge i la cultura del camp. No són molts, més aviat pocs, però mica en mica s’hi van sumant més. Tots els projectes que cultiven varietats antigues de blat ho fan dintre dels requisits de l’agricultura ecològica, i en alguns casos, més enllà dels mínims que demana el segell, i són explotacions petites comparades amb les grans extensions de monocultiu que existeixen dins el món del cereal.

A més, en general, cada projecte té el seu molí a la pedra, a vegades, austríac, a vegades gallec, on molturen el seu gra per obtenir una farina de gran qualitat, fresca i rica en nutrients. Res a veure amb les farines refinades, o no,  que trobes al supermercat, farines sense res més que gluten i midó, amb un % d’humitat baixíssim per aconseguir una llarga vida en magatzem i estanteria de la botiga.

Cal dir que dintre del món ecològic no tot el que brilla és or, i així com hi ha productes ecològics que deixen molt que desitjar i de saludables no tenen res, hi ha farines que porten el segell ecològic però poca cosa més. En veure el negoci, grans molineres que feien convencional amb cilindre, també s’han llençat a fer farines ecològiques amb cilindre i en alguns casos amb molí de pedra. En aquests casos el gra pot venir de molt lluny i les exigències de qualitat i rigor en la identificació de varietats, per dir-ho d’alguna manera, és més relaxada. Una farina ecològica de blat modern no aporta cap benefici significatiu enfront una varietat moderna de cultiu convencional. En resum, que si no es va en compte és fàcil acabar amb un gat per compte d’una llebre.

Els següents pagesos i/o moliners, fins on jo se, cultiven blats antics amb la màxima qualitat i honestedat.

Molí de Can Jornet

El més proper a Barcelona, a tocar de Mollet del Vallés. Dins del parc agrari de Gallecs, un petit paradís agrícola on es conreen bàsicament cereals i llegums. De les 750ha, unes 250, es fan en ecològic. Pagesos com en Salvi i en Santi recuperen varietats antigues i tradicionals als seus camps que treballen en rotació. Així donen descans quan cal a la terra i permeten que aquesta es recuperi. El molí és austríac

  • Web del molí

Del molí: canjornetgallecs.cat/

Del parc: www.espairuralgallecs.cat/

  • On comprar

A l’Agrobotiga de Gallecs

Al mercat de la terra, Barcelona: guia.barcelona.cat/ca/detall/mercat-de-la-terra-slow-food-barcelona_99400400031.html

 

Josep Mestres

A prop d’Igualada, amb camps a uns 700m d’altitud, aquest pagès amant de la natura cultiva blats, sègol, llegums i espècies de gran qualitat. També té un molí austríac.

  • Web: pepmestre.com/
  • On comprar

A la botiga Bioteca: www.labioteca.cat

Al mercat de la terra, Barcelona: guia.barcelona.cat/ca/detall/mercat-de-la-terra-slow-food-barcelona_99400400031.html

A diferents fires i mercats: pepmestre.com/esdeveniments/

 

Cal Pauet

En Pep Bové és un pioner dels nostres temps en el món de l’agricultura i ramaderia ecològica. Sempre inquiet, cultiva i recupera varietats de blats antics i tradicionals que en alguns casos, semblaven perdudes. Està a tocar de l’Espunyola. També té un molí austríac.

 

La Garbiana

Aquest projecte agroecològic cultiva des del 2008 cereals antics i tradicionals a la Tarroja de Segarra. Tenen un molí austríac i també fan pa en forn de llenya.

 

Triticatum

Sense el Víctor de Triticatum no estaríem on estem ara. Aquest moliner estudiós i apassionat dels blats antics és un erudit en la matèria. Va crear l’associació Triticatum  per la recuperació, multiplicació i estudi de les varietats antigues. Avui en dia ha donat tot el seu fons a red de semillas www.redsemillas.info/triticatum/

El Victor té dos molins gallecs que fa servir amb mestratge per fer unes farines de gran qualitat. Les elabora amb gra de diferents varietats antigues i tradicionals que adquireix de diferents petits productors, tant de Catalunya com de la península, com del sud de França, segons la qualitat que troba.