En un moment com l’actual confinament els productes alimentaris ecològics de petita explotació i de proximitat són més necessaris que mai per l’abastiment. Degut al tancament de restaurants, menjadors escolars i altres col·lectius, no són pocs els petits pagesos que estan tenint problemes per col·locar el seu producte.
Els pagesos agroecològics, tan ignorats pels de ciutat, maltractats pel model alimentari en mans de les grans cadenes de distribució, produeixen aliments de gran qualitat rics en fitonutrients, amb menor empremta de carboni, sense us d’agroquímics que contaminen la nostra terra i la nostra aigua, enxarxen el territori i tenen cura de la biodiversitat. En aquesta web hi podeu trobar un document amb contactes de petits productors per poder abastir-se d’aliments que enriqueixen el territori, ara i tots els dies de l’any.
Si volem canviar alguna cosa després del coronavirus, el model alimentari pot ser un bon començament.
És una bona oportunitat, també, per canviar d’hàbits nocius com comprar aliments envasats en plàstics, de procedència tan llunyana com la galàxia aquella, de conreus intensius carregats de fito “sanitaris”, de llavors híbrides que produeixen aliments pobres en nutrients (no us perdeu el documental: Las semillas del beneficio), de patents, de preus injustos amb el productor, etc. Si volem canviar alguna cosa després del coronavirus, el model alimentari pot ser un bon començament.
Un exemple simplificat del funcionament de “bon samarità” de les grans cadenes de distribució que heroicament ens asseguren les existències de paper de wc (què no es poca cosa):
Ets un petit pagès que cultives, per exemple pomes o blat modern. Ve una gran cadena de distribució o fàbrica de sucs o molinera i et diu que et compra tota la producció a un bon preu. Tu dius, —hòstia santa!, em trec maldecaps de col·locar el meu producte a múltiples petits distribuïdors, elaboradors i consumidors directes i amb el que m’estalvio i el que em donen, quedo ben content. El següent any, et venen amb que si naps que si cols i el preu ja no és tan bo, però encara paga la pena i tu segueixes content. El tercer any el preu baixa dràsticament, en alguns casos per sota cost de producció. O els hi vens, o ja pots tirar o malvendre per pinso gran part de la producció, perquè la teva xarxa de petits distribuïdors, elaboradors i consumidors està totalment trencada i cada un d’aquests actors s’ha buscat les seves alternatives. Ara estàs atrapat i fotut.
El consumidor va al supermercat i vol la fruita radiant, al millor preu. Sense pensar quant menjar es llença per tenir les pomes del calibre estàndard, que brillin (amb ceres i demés mandangues), sense pensar que per què un compri barat, hi ha algú que perd. I aquest algú és el pagès. Després ens posem les mans al cap perquè el camp es queda sense gent, els pobles deserts i clar, quan anem el cap de setmana a la segona residència, la imatge no és com l’esperàvem.
Consumir agroecològic de proximitat, és font de salut, pèl territori i per les persones (va tot junt). I alguns productors t’ho porten a casa. L’abastiment, més fàcil, impossible.