Via de treball

L’aliment és present cada dia de la nostra vida. Què comprem, on, quan, com ho cuinem o com ens ho mengem, són qüestions quotidianes. Però realment sabem què mengem? A banda de la composició dels aliments —tan complexa en els processats i ultraprocessats—, hi ha més qüestions en joc, com, per exemple, on i com es produeixen els aliments, quin impacte tenen en el medi ambient i quins efectes en el nostre organisme o si realment importa com cuinem o quan mengem?

L' alimentació com a eina fonamental per mantenir i recuperar la salut

La meva via de treball es centra en el punt de trobada entre diferents disciplines que entenen l’alimentació com una eina fonamental per mantenir i recuperar la salut: la Nutrició, la Naturopatia i la Medicina Tradicional Xinesa. Els punts de trobada entre elles permeten una escolta més àmplia i una interpretació més profunda dels símptomes i desequilibris del nostre organisme. 

M’inspiro també en el concepte original de dieta, que prové del grec diaita: règim de vida. Aquesta mirada observa la persona com a conjunt i la seva relació —el seu equilibri dinàmic— amb l’entorn. Són moltes les tradicions que entenien que alimentar-se és tan essencial com dormir bé, respirar, moure’s o atendre l’estat emocional.

Prendre consciència del que passa dins nostre sovint requereix temps. Estem més acostumats a ignorar que a escoltar. Moltes vegades no prestem atenció a com respirem, quina postura tenim, com mengem o com ens movem… fins que alguna cosa ens fa mal o apareix algun símptoma. Necessitem temps i silenci per connectar amb la música del cos i començar a responsabilitzar-nos del nostre benestar.

Més que cap altra espècie, els humans tenim la capacitat i l’oportunitat de menjar sense fam i beure sense set, amb la conseqüent afectació a la nostra salut i la del planeta que habitem. En la nostra societat occidental, per múltiples raons, és habitual l’excés, de menjar, de medicaments, etc. amb les conseqüències que això comporta. Però també hi ha mancances. No és difícil trobar persones que mengen molt, amb poca varietat d’aliments, patint mancances nutricionals.

Com Nutricionista Naturòpata procuro obrir el concepte de salut per acompanyar en qualsevol tipus de dolència o malestar. Parteixo de la certesa que l’ alimentació és una porta d’entrada a la cura de la salut, a la possibilitat d’escoltar el que ens diu el cos i prendre la responsabilitat del que ens passa.

El cos sap el que necessita. Nosaltres, no sempre.

Els nutrients essencials només entren al cos a través del menjar. No hi ha substitut. Quan les carències es mantenen en el temps, l’organisme desenvolupa patologies. A les nostres latituds, però, el problema més freqüent no és l’escassetat: és l’excés. Les malalties cardiovasculars, la resistència a la insulina o la inflamació crònica estan directament relacionades amb l’estil de vida, i l’alimentació n’és un pilar central.

Però no és només què mengem. És quan mengem, com mengem i quin relat construïm al voltant del menjar. Una relació amb el menjar on el plaer coexisteix amb la consciència del que el cos necessita és fisiològicament i psicològicament diferent d’una relació on el plaer és l’únic criteri.

El menjar pot enfortir o debilitar l’organisme. Depèn de la seva qualitat i de com t’hi relaciones.

No es tracta de fer exercici per estar en forma. Cal estar en forma per fer exercici.

L’exercici adequat al moment i a l’estat de cada persona és un factor determinant de salut. No cal esgotar-se: una intensitat excessiva o mal distribuïda pot ser contraproduent. El que compta és que el desgast que genera sigui compatible amb la recuperació, que l’organisme s’adapti i surti enfortit.

La combinació d’exercici aeròbic (caminar amb intenció compta), treball de força i treball de flexibilitat, amb atenció a la postura i la respiració, és el que permet treure’n profit saludable i reduir el risc de lesions. 

L’exercici correcte per a tu depèn d’on ets ara, no d’on voldries ser. El punt de partida és sempre l’estat present.

Respires 20.000 vegades al dia. Quantes de manera conscient?

La respiració no és només intercanvi de gasos. Requereix el compromís actiu de la musculatura, diafragma, intercostals, abdominals… i implica el sistema ossi. Quan aquesta musculatura no treballa prou, la respiració es torna superficial i les seves funcions es veuen compromeses. El diafragma connecta la part alta i baixa del tronc i en cada cicle estimula mecànicament l’oxigenació de la sang, la circulació limfàtica i la motilitat dels òrgans digestius.

Respirar conscientment és també una via directa al sistema nerviós: segons com respires, l’actives o el calmes. En una societat que viu permanentment fora de sí, tornar a l’aquí i ara a través de la respiració no és un exercici d’espiritualitat líquida contemporània, és una correcció fisiològica. 

La respiració pot ser molt més que una funció que ens permet viure. És un pilar central en el camí cap a una bona salut.

El son no és passiu. Dormir bé és també un aprenentatge.

Durant el son profund, l’organisme repara teixits, consolida la memòria i redueix la inflamació acumulada durant el dia. El son també regula el ritme del cortisol: les últimes fases preparen el pic matinal que dona energia per arrencar.

El millor indicador que has dormit prou no és el nombre d’hores: és llevar-te amb energia real, no cansat o amb la inèrcia de qui necessita cafeïna per funcionar. 

La qualitat del son també depèn del que menges, de quan menges i de com regules l’estrès. Tot forma part del mateix sistema.