Especialitats

La salut digestiva és molt més que “tenir bona digestió”. És un sistema que es comunica constantment amb la resta del cos: l’energia, la pell, l’estat d’ànim, el son, les hormones o la capacitat de concentració son alguns dels aspectes on té un impacte directe. Quan l’intestí no funciona bé, ho fa saber de moltes maneres —i saber escoltar aquest llenguatge és essencial.

A la meva pràctica, treballo la salut digestiva des d’una mirada integradora, precisa i profundament personalitzada.
El relat del pacient és la primera eina diagnòstica: els matisos del dia a dia, els símptomes que apareixen i desapareixen, les sensacions corporals, els hàbits… Tot això construeix una història que és única i que permet identificar patrons que, sovint, poden passar desapercebuts.

Acompanyo aquest relat amb dades clíniques quan cal —analítiques, proves digestives, marcadors inflamatoris o de permeabilitat— per obtenir un mapa complet de què està passant.
I hi afegeixo la mirada de la Medicina Tradicional Xinesa, que aporta una profunditat especial a l’observació.

Treballo amb persones que conviuen, entre d’altres, amb malestars com:

  • Inflor abdominal i gasos
  • Pesadesa digestiva
  • Reflux o acidesa
  • Restrenyiment
  • Diarrees o  femtes pastoses recurrents
  • SIBO,  disbiosi
  • Síndrome d’intestí irritable
  • Intestí permeable
  • Intoleràncies i sensibilitats alimentàries
  • Mucositat, alteracions de la flora o digestions irregulars segons el cicle menstrual

Perquè quan tornes a tenir un intestí que funciona com toca, el cos es pot nodrir adequadament i canvia tot: l’energia, la claredat mental, la vitalitat física i la sensació de benestar.

La microbiota intestinal és un ecosistema viu que participa en funcions essencials del cos: la digestió, el sistema immunitari, el metabolisme, l’estat d’ànim i la regulació de la inflamació. Quan aquest equilibri es veu alterat, poden aparèixer símptomes digestius, cansament persistent, alteracions cutànies, boira mental o una sensació general de desajust que sovint costa d’explicar.

L’objectiu no és silenciar símptomes, sinó restaurar les condicions perquè el cos torni a regular-se. A través de la nutrició, el suport de la barrera intestinal, la modulació de la microbiota i la regulació del sistema nerviós, busquem reduir la inflamació de baix grau i recuperar energia, claredat i benestar des de l’arrel.

El sistema nerviós coordina constantment com respon el cos als estímuls externs i interns: la digestió, el descans, l’energia, la concentració, la capacitat d’adaptació i la manera com vivim les emocions. Quan es manté en un estat d’alerta sostinguda, poden aparèixer cansament, insomni, tensió corporal, ansietat, dificultat digestiva,  o la sensació de no acabar de recuperar-se mai.

Sovint, el cos no necessita més exigència, sinó les condicions adequades per poder  tornar a sentir seguretat i calma.  L’abordatge combina nutrició, ritmes circadians, suplementació (quan cal), respiració, hàbits reguladors i estratègies adaptades a cada moment vital. L’objectiu és restablir la capacitat de recuperació, l’estabilitat interna i una energia més sostinguda. Quan el sistema nerviós es regula, tot el cos ho nota.

Les hormones participen en l’equilibri de tot l’organisme: energia, son, estat d’ànim, gana, metabolisme, fertilitat i salut menstrual. Quan aquest sistema es desajusta, poden aparèixer cicles irregulars, dolor menstrual, síndrome premenstrual, acne, fatiga, dificultat per perdre pes o la sensació de no reconèixer el propi cos.

El cicle menstrual és una font d’informació valuosa: la regularitat, els símptomes associats, els canvis d’humor, la qualitat del descans o la resposta a l’estrès ajuden a entendre què necessita el cos. Quan cal, aquest abordatge es complementa amb analítiques i altres dades clíniques per obtenir una visió més completa.

L’acompanyament combina nutrició específica, regulació del sistema nerviós, suport del fetge i la microbiota, ritmes de vida i micronutrició adaptada a cada etapa. L’objectiu és recuperar un equilibri hormonal més estable i una relació més amable amb el propi cicle. Quan el cos se sent sostingut, sovint torna a trobar el seu ritme natural.

Sents inflor després de menjar pa o pasta? Gasos, digestió pesada, mal de panxa o canvis en el ritme intestinal? Potser també fatiga, boira mental, malestar general o la sensació que alguns aliments “no et cauen bé”, tot i que les proves habituals surten normals. En molts casos, darrere d’aquests símptomes hi pot haver una sensibilitat al blat no celíaca.

No sempre es tracta només del gluten. La varietat del blat, el tipus de processament, la fermentació, l’estat de la microbiota intestinal o el moment vital de la persona poden influir en la manera com el cos respon. Sovint, quan l’aparell digestiu està alterat, també ho nota el sistema nerviós —i a la inversa— apareixent, per exemple, cansament, irritabilitat, ansietat o dificultat per concentrar-se.

A la consulta, analitzem els símptomes, la teva història digestiva, els aliments que et generen malestar i els factors que poden estar mantenint la sensibilitat. També valorem les diferències entre blats moderns i antics, el paper de la massa mare i les fermentacions lentes, així com estratègies per millorar la tolerància digestiva.

L’objectiu no és eliminar el blat de manera generalitzada —tot i que en alguns casos pot ser necessari durant un temps— sinó identificar l’origen del problema, reduir la inflamació i recuperar una relació més estable i conscient amb el menjar. Si et reconeixes en aquests símptomes, podem treballar-ho conjuntament.

Menjar no és només nodrir-se i tan important pot ser el què es menja com el com es  menja. També hi intervenen la pressa, les emocions, la història personal, els horaris, les creences i la manera com habitem el dia a dia. Sovint, el malestar no es troba només en què es menja, sinó en la relació que s’ha anat construint amb l’alimentació: menjar sense gana, picar de manera automàtica, sentir culpa, viure entre restricció i descontrol o la sensació de no saber què et convé realment.

Escoltar el relat de la persona és essencial per entendre quins patrons s’han instal·lat, quines necessitats hi ha darrere de certes conductes i com influeixen factors com l’estrès, el cansament, el ritme de vida o la desconnexió amb els senyals del cos. No es tracta de jutjar hàbits, sinó de comprendre’ls.

La relació amb el menjar, l’entorn i el moment vital de cada persona són també punts d’observació essencials. Des d’aquesta perspectiva, la mirada de la Medicina Tradicional Xinesa i la teoria dels cinc elements aporten una profunditat especial per comprendre desequilibris, tendències i necessitats que sovint no són evidents a primera vista.

L’acompanyament combina educació nutricional, regulació del sistema nerviós, estructura quotidiana i eines pràctiques perquè l’alimentació torni a ocupar un lloc més serè i funcional. L’objectiu no és controlar més, sinó viure el menjar amb més claredat, llibertat i confiança. Perquè quan la relació amb el menjar s’endreça, moltes altres coses també ho fan.

En un procés oncològic, l’alimentació adquireix un paper especialment rellevant. No com a promesa simplista ni com a càrrega afegida, sinó com una eina de suport real, recolzada en l’evidència, que pot ajudar a sostenir el cos en un moment d’alta exigència física i emocional. Un bon abordatge nutricional pot contribuir a preservar l’estat nutricional, mantenir la massa muscular, millorar la tolerància als tractaments i afavorir una millor qualitat de vida durant el procés.

Cada persona viu aquest camí d’una manera única. Els efectes secundaris dels tractaments, la pèrdua de gana, les alteracions digestives, els canvis en el gust, la fatiga o la pèrdua de pes requereixen una mirada individualitzada i respectuosa amb cada moment. A la consulta, adaptem l’alimentació a les necessitats reals de la persona, tenint en compte el diagnòstic, la fase del tractament, els símptomes presents i l’energia disponible.

L’objectiu és oferir suport i claredat en un moment sovint complex. Treballem per facilitar una alimentació suficient, nutritiva i coherent que ajudi el cos a sostenir-se millor. Amb rigor, sensibilitat i sentit pràctic.

Hi ha moments en què el cos canvia de llenguatge i demana una nova manera de ser cuidat. La pubertat, la maternitat, el postpart, la perimenopausa, la menopausa, l’andropausa, períodes d’estrès sostingut, el fet de fer-se gran, recuperacions físiques o etapes de gran transformació personal poden venir acompanyats de noves necessitats.

En aquestes transicions, sovint apareixen símptomes que desconcerten: cansament, debilitat, canvis digestius, alteracions hormonals, dificultat per descansar, augment o pèrdua de pes, més sensibilitat emocional o la sensació de no reconèixer-se del tot, entre d’altres. No sempre és un problema a corregir; moltes vegades és el cos adaptant-se a una nova etapa i demanant un suport adequat.

A través de l’escolta, la mirada clínica, la nutrició, els ritmes de vida i estratègies adaptades a cada moment, treballem perquè cada canvi es pugui viure amb més recursos, suport, calma i confiança. Cada etapa vital pot ser també una oportunitat per connectar amb un mateix.